L’acolliment monàstic és un aspecte important de la vida del monestir. Ja sant Benet, al segle VI, deia que “els hostes mai no manquen al monestir” (RB 53:16) i que “tots els que es presenten han de ser acollits com el Crist” (RB 53:1).
Aquesta vella tradició que el monjo tingui sempre el cor i la porta oberts a aquells germans que truquin, a Vallbona l’hem observat sempre, fins i tot quan la clausura era més severa, i l’acolliment ha estat molt estimat per la comunitat al llarg dels temps.
Actualment les monges tenim cura d’una hostatgeria on tothom que desitgi passar uns dies de pregària, de reflexió i de tranquil·litat, hi descobrirà un clima adequat per a trobar-se amb si mateix i amb Déu.
L’hostatgeria està equipada amb ascensor i consta de: